"'Tirant', castellà", per Isabel-Clara Simó

AVUI 12/03/2007
'Tirant', castellà
Isabel-Clara Simó

Arribo a un hotel de València on, oh venturosa casualitat, hi ha a l'habitació una filera de llibres per a gaudi dels clients. Hi ha part d'una col·lecció anomenada Clásicos Castellanos, d'Espasa-Calpe. El primer llibre que trec del prestatge és, per a la meva sorpresa, Tirante el Blanco (1974). Al llom posa com a autor Joan Martí de Galba. A dins, posa també el nom de Joanot Martorell. Vet aquí el nostre clàssic transformat en "clásico castellano" -si almenys fossin Clásicos Españoles!-. Hi diu, a dins, "Versión castellana del 1511", és a dir, que, si ho tradueixes, hula-hoop, t'ho quedes, amb la mateixa desimboltura amb què Vargas Llosa acaba d'esdevenir un autor català, car els camins de l'administració són inescrutables. Joan Martí de Galba figura en moltes edicions del Tirant com a coautor, si bé avui els estudiosos en descarten cap mena d'intervenció literària; se suposa que només va ser qui en pagava l'edició. I els qui paguen volen lluir nom, de tota la vida. En qualsevol cas, tan valencià, i per tant de la Corona Catalano-aragonesa, com Martorell. Hem sentit crits de l'estil "Ens han furtat la paella", referint-se a Catalunya, però mai he sentit cap veu ultra que protestés que Espanya s'apropia del País Valencià amb una cara dura impressionant. El País Valencià són "las provincias amigas", malgrat com es van comportar enguany fa exactament tres-cents anys. Des d'aleshores l'espanyolisme ha galopat entre els valencians sense pietat ni respecte i entre aplaudiments de valencians convençuts que l'invasor és nostramo. I és que els valencians hem vingut al món a patir, maleït sia.

http://www.avui.cat/avui/diari/07/mar/12/345218.htm