Sembla estrany que un autor de qualsevol índole decidís dedicar un llibre seu a algú d'una institució que es dedicava a retallar/manipular/afusellar els llibres d'aquelles coses que podien ofendre a la corona castellana.
(Imatge enviada per en J.S.)
La censura no era cap "chorrada". Si una obra no era acceptada no s'editava. Segons biografies oficials de Cervantes, Rodrigo de Tapia tenia 15 anys al 1614 i el seu pare, Pedro de Tapia, a més d'inquisidor, també era ministre d'estat. Es possible que Cervantes busqués estar a bé amb el censor per a poder publicar a més de cercar protecció. També Lope de Vega dedica sis anys després una comèdia a Rodrigo de Tapia. Els Tapia tenien fama de garrepes i Cervantes dedica les obres que edita posterioment (Quixot 2a part, Novel.les exemplars) al Conde de Lemos, virrei de Nàpols, que passa a ser el seu benefactor. (Resposta al blog)
__________________________
ALBERTO BLECUA (Manual de Crítica Textual), en parlar de la transmissió impresa escriu:
"Esment a part mereixen les edicions falsificades i contrafetes, IMPRESES AMB PEU D’IMPREMTA I ANY DIFERENT AL VERITABLE, frau molt freqüent al segle XVII" (p. 177)
Passa amb Guzmán de Alfarache, el Persiles d’En Cervantes, algunes comèdies d’en Lope de Vega, Tirso de Molina i Calderón de la Barca i "en general ab totes aquelles obres de gran èxit, per motius literaris o d’altre índole" religiosa o política, p. 177.
En Josep Guia també ha demostrat que la falsificació de l’autoria s’esdevé també al Tirant lo Blanc.
Diu En Blecua que "En tots aquests casos cal un coneiment molt profund dels impresos de l’època per poder determinar la data i el lloc d’impressió" (p. 177)
I avisa que "no s’han de confondre les impressions il·legals amb d’altres de perfectament lícites".
I rebla: "Les queixes dels poetes [i escriptors en general] per deturpació de les seves obres, i pels furts i les falses atribucions, sobrepassen en alguns casos el simple tòpic retòric"
Jordi Bilbeny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada